II Manifest Fènix Ateneu

Dilluns, dia 3 de juny, a les 19h30, a la Sala Verdaguer, tres socis de la Secció d’Estudis Polítics, Jurídics i Socials de l’Ateneu ens presentaran el II Manifest Fènix Ateneu, fruit d’aquest espai de reflexió i discussió sobre què és i què caldria que fos l’Ateneu.

El Manifest no critica individus. Sí qüestiona, però, el funcionament institucional actual d’una institució cabdal per a la nostra cultura i, per tant, en perill constant de “colonització” pels dos grans partits del país. Cal un esforç de tothom per recol·locar l’Ateneu en el centre del debat ciutadà, de la societat civil, sense cap mena de servitut.

Podeu descarregar-vos el II MANIFEST FÈNIX ATENEU. Si us sembla que planteja qüestions importants, us convidem a fer-l’hi a mans a qualsevol persona que considereu interessada, abans i després de l’acte del dia 3 de juny.

Us hi esperem… i esperem el vostre ajut!

Activitats de la Secció d’EPJiS durant el mes de març

Dilluns vinent, dia 12, a dos quarts de vuit de la tarda (19h30) a la Sala Segarra, presentarem la segona conferència del Cicle Ciència i Tradició: de la saviesa a les ciències experimentals (co-organitzat amb la Secció de Ciències i Tecnologia, vg. entrada precedent), a càrrec de Josep Mª Gràcia, doctor en arquitectura.

La conferència durà per títol De la saviesa no-dual al símbol. Tractarà del que s’esdevingué a la Mediterrània oriental als Segles VI-IV a. J. C. i tingué un impacte fins als nostres dies, és a dir, la irrupció del sistema aristotèlic, que desplega el concepte de Natura com a recurs ideològic. Contràriament al món platònic, les Idees són en les coses, i es fan intel·ligibles per mitjà del logos humà, únic instrument del saber. Després de l’èxit de la sessió inaugural, hi esperem una assistència nodrida.

Logotip de la cooperació UE-Xina

Dijous dia 21, també a dos quarts de vuit (19h30), però a la Sala Verdaguer, mantindrem el debat mensual dels Dijous Europeus, aquest sota el títol de La dècada de Xi Jinping: Europa i la nova cúpula del PC xinès. Hi comptarem amb la doctora Dolors Folch, Directora de l’Escola d’Estudis de l’Àsia Oriental; i el doctor Minkang Zhou, Professor d’Estudis d’Àsia Oriental a la UAB.

El nou Cap de l'Estat xinès

Malgrat els canvis econòmics i socials que està vivint la Xina, el PCX segueix monopolitzant-hi el poder polític i posant-hi en escena un relleu d’alts càrrecs cada 10 anys. D’ençà del proppassat novembre el cap visible de l’aparell és Xi Jinping, secretari general de la PCX i de la poderosa Comissió Militar Central. Com estareu llegint al diari aquests dies, a partir d’aquest mes de març, Xi serà, a més, president de la República Popular de Xina; i Li Keqiang, primer ministre. Què signifiquen aquests canvis per a la Unió Europea?

Tots dos actes són de lliure accés. Us hi esperem nombrosos!

Cine-fòrum, dilluns 25 de febrer, 18h30: "Com hem deshumanitzat la Ciència?"

Demà dilluns, 25 de febrer, a dos quarts de sis de la tarda (18h30) a la Sala d’Actes de l’Ateneu Barcelonès iniciarem un nou cicle organitzat amb la Secció de Ciències i Tecnologia, dedicat a analitzar una involució històrica que marca la nostra civilització. En trobareu el programa annex.

20130224_Cicle_Ciencia_i_Tradicio_AB_programa

La paraula CRISI s’ha instal·lat en la nostra vida quotidiana. Però hi ha molts tipus de crisis, tot i que en el nostre Occident Modern l’única crisi que interessa és l’econòmica, la productiva i la del consum d’artefactes. És important reflexionar com una comunitat humana ha arribat a reduir tota la seva visió de la realitat a aquest paradigma.

Aquest primer cicle de conferències anomenat “Ciència i Tradició” tracta d’aportar alguns elements necessaris per entendre com s’ha arribat a aquesta situació, des de la fundació Occidental grega, i el seu precedent egipci, passant per la romana i la cristiana, tradicions, totes elles, fortament arrelades en una saviesa tradicional. Costa d’entendre la crisi de l’Occident modern industrial i tecnològic, les bases de la qual són la invenció enginyera d’artefactes i les seves serves les Ciències Experimentals, sense tenir en compte aquests precedents.

Encetarem aquest itinerari en quatre etapes amb la projecció de la pel·lícula Man To Man (Régis Wargnier, 2005) en VOSC, amb Joseph Fiennes i Kristin Scott Thomas, entre d’altres. Els tres ponents successius d’aquest cicle, senyors Josep Mª Gràcia; Manel Plana; i Arcadio Rojo, hi seran per exposar-ne el contingut i l’objectiu. Trobareu l’acte gravat al Canal Ateneu de YouTube.

El referèndum està de moda

No sé si arribarà a celebrar-se’n cap, però certament els termes referèndum, consulta popular i dret a decidir estan de moda. L’últim en suscitar debat al respecte ha estat el Premier britànic, en David Cameron, amb el seu suggeriment de preguntar al seu poble si volen seguir o no a Europa. L’euroescepticisme britànic és una constant de les relacions de l’illa amb el vell continent. D’ençà que a l’altre costat de la Mànega començaren a rumiar si volien ser socis del nou projecte o no, mai no hi ha hagut una ferma creença en el projecte europeu, més enllà de les ambicions purament crematístiques vinculades als beneficis del mercat comú –avui, mercat interior.

La novetat és que amb el Tractat de Lisboa s’introduí expressament als Tractats la possibilitat de sortir del projecte. La possibilitat existia segurament amb anterioritat, atès el caràcter sobirà dels Estats com a subjectes de Dret Internacional, però amb Lisboa s’explicità i ara no n’hi ha cap dubte. És aquesta la referència normativa que ara ha permès a en Cameron torna a llençar l’avís per pressionar en contra de la tan esperada unió política que sembla que s’apropa en època de crisi. De moment, el primer senyal ha estat la unió bancària i, tot i que és possible que el proper senyal trigui, i molt, ja ho deia en Jean Monnet que el federalisme s’aniria acostant –si s’acostava– a petites passes… És aquest, el federalisme, el fantasma que empaita el poble britànic des de llur adhesió.

En qualsevol cas, el que em fa pensar tot plegat és que la facilitat amb què s’usa darrerament el terme referèndum està desvirtuant-ne el sentit. Allà, a Londres, el fan servir com a pseudo amenaça. Aquí, a casa, cada cop és més estesa la sensació de desafecció política respecte als problemes reals, poc o menys vinculats amb sentiments patriòtics. A casa, a més, estem estirant fins a límits insospitats l’imaginari jurídic per tal de diferenciar les consultes populars dels referèndums –aquests darrers, constitucionalment condicionats. Els termes, fins ara, eren pràcticament sinònims doncs referèndum al capdavall és consultar la ciutadania sobre qüestions de transcendència política. No és això també el que es pretén amb la –nova– expressió “consulta popular no referendària”?

Activitats de la Secció d’EPJiS durant el mes de febrer

Durant el mes més curt de l’any, la Secció organitza els tres actes següents:

Amb l’ACCIEP, dimecres 6 de febrer a dos quarts de vuit de la tarda (19h30) a la Sala d’Actes, una debat amb tres coneguts representants de la societat civil: Ada Colau (PAH), Carme Forcadell (ANC) i Arcadi Oliveres (Justícia i Pau). El títol que hi hem triat és “La influència dels moviments socials en l’agenda política“. Quan tot just fa deu anys de la mort d’Ivan Illich, hem volgut oferir la possibilitat d’enraonar amb tres representants particularment importants d’allò que avui anomenem societat civil, cridada a jugar un paper fonamental en el nostre debat nacional un cop aprovada la Declaració de Sobirania.

Amb la Secció de Ciències i Tecnologia, dilluns 25 de febrer, excepcionalment a les sis de la tarda (18h) i també a la Sala d’Actes, inaugurarem el nou cicle de quatre actes “Ciència i Tradició: De la Saviesa a la Ciència Experimental.” Ho farem amb un cine-fòrum sota el títol de Com hem deshumanitzat la recerca? Hi projectarem la pel·lícula Man To Man (122 minuts; VOSC), seguida d’un debat amb els tres ponents amb què comptarà aquest cicle: els senyors Josep Mª Gràcia, doctor en arquitectura; Manel Plana, tècnic de museus; i Arcadio Rojo, doctor en antropologia i iniciat en xivaïsme kaixmirià. Hi analitzaran per què l’omnipresent mot “crisi” es refereix únicament a l’econòmica, la de la producció i el consum constant d’artefactes i com la nostra comunitat humana ha arribat a reduir tota la seva visió de la realitat a aquest curt paradigma.

Dijous dia 28 de febrer, a dos quarts de vuit de la tarda (19h30) a la Sala Verdaguer, el tradicional Dijous Europeu oferirà l’oportunitat de debatre quina ha estat i és la nostra idea d’”ésser europeu” i la nostra ànsia de pertànyer a Europa. Ho farem amb els professors Nuria Chinchilla (IESE), especialista en recursos humans; i Gonçal Mayos (UB/UOC), filòsof, amb l’excusa d’una campanya de l’Asociación para la Racionalización de los Horarios Españoles (ARHOE) per fer-nos tornar a l’hora de Greenwich. És per això que hem manllevat el títol d’un assaig de Sir Karl Popper, filòsof guardonat amb la Creu de Sant Jordi (entre d’altres mèrits): “De rellotges i núvols: busques i cerques europees.”

Tots tres actes són gratuïts i de lliure accés. Demanem, però, que confirmeu la vostra assistència al primer, si us plau, per raons d’aforament.

Us hi esperem!

Activitats de la Secció d’EPJiS durant el mes de gener

Dilluns dia 21, a les set de la tarda (19h), a la Sala d’Actes, a la 2ª planta de l’Ateneu Barcelonès, us presentem la segona part del cinefòrum sobre Les decisions del Québec, coorganitzat amb la Secció d’Economia. Hi projectarem un documental sobre el segon referèndum secessionista del Québec, Référendum prise 2 de Stéphane Drolet (1996, VO francesa, 76 minuts).

Com arran de la primera part d’aquest cinefòrum, el proppassat dia 16 de desembre, ens n’exposaran una visió personal els doctors Xavier Arbós, jurista; i Marc Sanjaume, politòleg. Si voleu veure com s’esdevé en la pràctica el que se’ns està prometent per a 2014, us hi esperem.

Dijous dia 31, a les dos quarts de vuit de la tarda (19h30) a la Sala Verdaguer, a la planta baixa de l’Ateneu, debatrem, en el marc del tradicional Dijous Europeu dedicat a la Presidència rotatòria del Consell de la UE, dels segon semestre de 2012 sota pilotatge xipriota. Hi comptarem amb l’Ambaixador de Xipre a Espanya, Excm. Sr. Antonis Toumazis. Com a novetat, hi hem convidat una lletrada del Servei Jurídic de la Comissió Europea, Sra. Anna Marcoulli, que ha assessorat la Presidència Xipriota i ens en podrà donar una visió eminentment pràctica.

Tots dos actes són gratuïts i de lliure accés. Esperem veure-us-hi nombrosos!

Activitats de la Secció d’EPJiS durant el mes de desembre

Malauradament, no és fins avui que us informem dels dos darrers actes de l’any que hem organitzat a la nostra Secció, ambdós aquesta mateixa setmana:

El primer, conjuntament amb la Secció d’Economia i fruit de la iniciativa del seu ponent, en Josep Mª Carreras. aquest vespre, dia 17, a partir de les set de la tarda (19h), és la 1ª part d’un mini-cicle dedicat als dos referèndums secessionistes que hi ha hagut al Québec: Les decisions del Quebec: els referèndums de 1980 i 1985.”

Hi projectarem un documental sobre el primer dels dos referèndums secessionistes que s’han celebrat al Québec, “Le confort et l’indifférence” (1981) de Denys Arcand (108 minuts; V.O.F.). Seguidament, hi haurà un debat entre /amb dos convidats particularment adients, com és ara el doctor Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona; i el doctor Marc Sanjaume, professor associat de Teoria Política a la Universitat Pompeu Fabra, també de Barcelona. Tots dos il·luminaran els angles que també dominen el debat sobiranista nostrat: què permet de fer el marc actual (el Dret) en un moment donat; i què volem aconseguir (la Política).

El segon acte és el nostre debat mensual del Dijous Europeu, avençat per les Festes al dia 20, a dos quarts de vuit del vespre (19h30) a la Sala Verdaguer. Malgrat que no es farà pas Eurovegas, hem triat un títol de casino (Barackjack Switch a Washington: què s’hi jugava Europa?”) per tractar de les eleccions presidencials d’enguany als EUA.

Hi debatrem sobre quines són les nostres perspectives quan el mes que ve el president Obama iniciï el seu segon mandat. Com una mena de croupiers, hi hem convidat dos excel·lents coneixedors i divulgadors de la política americana: Antoni Gutiérrez Rubí, assessor en comunicació i analista polític; i Jordi Pérez Colomé, periodista i escriptor.

Us hi esperem!