Ulemes i problemes de la immigració

Josep Mª Artigas

 

El problema més greu de la Unió Europea és la seva actitud en front de la immigració, que suposa una situació difícil i compromesa. Ara fa un any, els Ministres de l’Interior havien arribat a una situació de “campi qui pugui”. Això volia dir que no hi havia cap política d’immigració de la Unió Europea.

Al març de 2016, els 28 Estats membres van signar un acord amb Turquia, l’objectiu del qual era evitar l’arribada incontrolada d’immigrants. Aquest acord va posar fi, en aparença, a l’espectacle vergonyós que aleshores donava la Unió davant de tot el món. Malgrat la profusió normativa, però, seguim sense veritable política migratòria comuna.

Parlem d’una zona, Europa, i especialment la Unió Europea, que sempre s’ha manifestat com a àrea on els drets humans són més garantits i que disposa d’una Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea!  Aquests 27 ó 28 països no són capaços d’establir uns criteris per a tots els membres d’aquesta Unió Europea, per ordenar i acceptar els immigrants?

Tinguem present que Europa, i especialment la Unió Europea, està envellint. Hi ha una taxa de natalitat molt baixa i, per tant, tot això ens porta a una situació difícil, social i econòmicament. A diferents Estats membres (no només a un que aviat deixarà de ser-ne) s’han alçat veus que, amb el pretext de la immigració, demanen que els acords de Schengen es converteixin en paper mullat. Això suposa un autèntic fracàs per al futur de la Unió Europea. On és la lliure circulació d’empreses, serveis i persones dins la Unió?

Però una explicació, no pas una justificació del problema, pot ser la poca capacitat d’integració dels col·lectius musulmans, en general. Fa anys van arribar molts grups dels països llatinoamericans, que han sigut ben acceptats en general. Però per molts musulmans que arriben a la Unió plantegen problemes com a col.lectiu religiós, que és una equivocació. Són els individus els que han de ser reconeguts i no el grup com a col.lectiu religiós.

bandera_saudita

Per tot això voldria subratllar la importància que té l’Aràbia Saudita en aquesta qüestió. Els musulmans arriben i treballen normalment; ara bé, quan arriba un ulema canvia la situació, com he notat en algun poble de la Costa Brava. Aquest ulemes, que actuen com a líders religiosos locals, procedeixen de l’Aràbia Saudita, que disposa d’instal·lacions o seminaris on els formen i després envien a les comunitats de cada país. Inicialment, els paga l’Aràbia Saudita, i ja podem comprendre quina formació hi reben: ortodoxa, reaccionària, aplicar la llei musulmana (xaria), tractament discriminatori de la dona, etc.etc.

El que no s’hauria d’acceptar és que aquests líders religiosos es converteixin en líders de tota la comunitat musulmana. És un error acceptar-los com a líders representants d’aquesta comunitat. També es veritat que costarà canviar aquesta situació, però s’hauria d’iniciar en algun moment aquesta tendència.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s