Terrorisme i mitjans de comunicació

per Gerard Llauró i Ventura

Els mitjans de comunicació juguen un paper clau en la difusió de les activitats dels grups terroristes. Aquesta és una realitat que no podem ignorar, sobre tot sabent que els atemptats d’aquesta mena persegueixen difondre la por entre la població de forma generalitzada.

Així doncs, cal reconsiderar la cobertura per alguns mitjans de comunicació d’aquest tipus de successos. Últimament, el seguiment dels atemptats resulta en un gran espectacle televisiu, en què apareixen “opinadors” que, juntament amb la repetició constant de la informació, contribueixen a crear alarma social, coincidint així amb el primer objectiu de qualsevol grup terrorista: sembrar la por.

20160422_foto_portada_llibre_torres

En aquest marc, Manuel Torres, professor de Ciència Política i de l’Administració a la Universitat Pablo de Olavide (UPO), descrivia a El Eco del Terror. Ideología y propaganda en el terrorismo yihadista, 2009, el paper dels mitjans de comunicació a l’hora de cobrir els fenòmens terroristes. Les característiques que assenyala sobre el paper de la televisió quan es produeix un atemptat terrorista (Torres, 2009: 52) a Occident es poden identificar clarament:

  • La televisió prima aquelles notícies que pot acompanyar amb materials audiovisuals, i com més impactants siguin o millor reflecteixin el caos provocat, major prevalença tindrà la notícia;
  • el temps a la televisió és escàs, i es procedeix a la simplificació de les notícies, de manera que un titular impactant, serà molt més efectiu que un aprofundiment de la notícia en si mateixa;
  • per reflectir o transmetre de forma més efectiva el missatge de caos viscut, els mitjans normalment opten per les imatges o els continguts més violents;
  • sempre es busca la informació més recent, així que un atemptat tindrà prioritat sobre qualsevol altra qüestió, encara que la informació no es renovi; a més, no ho oblidem, hom busca l’atenció dels espectadors, que solen cercar informació sobre aquests fets; i finalment
  • hom té la tendència a personificar els atemptats; així podem veure com els mitjans sempre n’assenyalen un culpable que, emparat per una organització que l’espectador no pot concebre en la seva imaginació, simplifica l’abast del succés a una persona o un nombre reduït de gent, vinculades a una organització.

El tracte que reben els atemptats terroristes en els mitjans de comunicació no és gens encertat. Especialment la televisió té costum, cada vegada que es produeix un atemptat en sòl europeu, de preparar especials informatius de tot el dia i potser el següent, al·legant cobrir els esdeveniments amb la informació d’última hora. El terrorisme, i particularment el terrorisme jihadista, busca aquesta espectacularitat de forma expressa. Per això, els mitjans fan un flac favor a la població, tot el conjunt, que ha estat víctima dels atemptats (és a dir, no només a la ciutat en què es produeix, sinó que s’estén al conjunt europeu, com per exemple és el cas dels atemptats a França i Bèlgica).

Ara bé, tampoc no defenso una apagada informativa quan es produeix un atemptat, no dic pas que no calgui informar-ne la població. Tot i així, la comunicació d’aquests actes ha de ser revisada, ja que ni és bo crear espectacles televisius que infonguin la sensació d’inseguretat a la totalitat de la població, ni tampoc restringir la informació mateixa. Davant d’aquest problema, només cal esperar que l’espectador s’informi per si mateix, no quan es donen els atemptats o durant els dies posteriors, sinó que disposi de molta informació, com per exemple la que aquí referim (El Eco del Terror), en la qual pot trobar respostes a les seves incògnites.

ElSaberTranquillitza

El saber tranquil·litza, i l’impacte que tenen els mitjans de comunicació en un moment tan sensible produeix l’efecte contrari a proporcionar informació a la població: de res serveix recapitular constantment tot el conjunt d’atacs terroristes previs, amb la conseqüent difusió d’imatges, cada cop que tenim la desgràcia de patir un atemptat terrorista, afegint-hi, a més, una imatge completa de l’atemptat i del seu impacte. No serveix de res infondre por a la gent, si no és per fer triomfar el missatge terrorista.

Referències

Salazar, Ph.-J. (2015), Paroles armées. Comprendre et combattre la propaganade terroriste. Paris: Lemieux.

Torres Soriano, M. R. (2009). El Eco del Terror. Ideología y propaganda en el terrorismo yihadista. Madrid: Plaza y Valdés.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s