Reivindicant John M. Keynes (i 2): cap a un capitalisme just

per Joan Tort

Les mesures referents a l’Estat del Benestar s’han vist trontollar a partir dels anys vuitanta. La Unió Soviètica ja s’estava descomposant quan es va fer públic, amb la idea de complir-lo, el document que, sota el nom de Consens de Washington, enumerava uns punts d’acord entre liberals radicals i membres de la Universitat de Chicago sota les teories de l’economista Milton Friedman. Aquests punts estaven orientats a eliminar qualsevol intervenció de l’Estat en el lliure funcionament de l’economia i, per tant, eliminar totes les mesures incloses dintre del concepte de l’Estat del Benestar. És el que s’ha vingut a anomenar el Neoliberalisme, que comença a ser aplicat pel president Reagan, als Estats Units, i la primera ministra Thatcher al Regne Unit, als anys vuitanta.

o-MARGARET-THATCHER-IRON-POSTER-570

Aquesta òptica del capitalisme pur i dur és la que s’hauria de combatre, ja que ens ha portat a la primera gran crisi econòmica i social del Segle XXI provocant una remarcable desigualtat social, amb una forta disminució de la classe mitjana, i un augment de la pobresa mundial. Crec que no fan falta polítiques antisistema, o anticapitalistes, que no porten cap sistema alternatiu vàlid i només ens farien retrocedir un segle en les condicions econòmiques i socials. No hem d’oblidar que el tan volgut per tothom Estat del Benestar és un invent del sistema capitalista vist sota una òptica socialitzant, per què no tornar a aquest terreny?

Si s’han anat introduint idees, com l’ecologia, en institucions governamentals i en la població en general, per què no es poden introduir, un altre cop, idees que transformin el capitalisme a una visió més humana? El capitalisme, sota el punt de vista de John S. Mill, un dels seus fundadors, era que promovent el propi benefici es beneficiava el major nombre de persones. Aleshores, per què no es pot tornar a introduir aquesta idea que el benefici econòmic s’ha de repercutir en tothom i no solament a uns quants?

mill

Hi ha gent com Stefano Zamagni, en la part teòrica, i Christian Felber, en una vessant més pràctica, que promouen un capitalisme social, un capitalisme del bé comú, més just. Per què no se’ls escolta i la gent va adquirint hàbits de consum i de comportament en el sentit que aquests autors exposen?

El canvi econòmic i social depèn dels dirigents que governen els països, però aquests dirigents són elegits pels ciutadans i és responsabilitat d’aquests que la política torni a estar a les seves mans, en lloc dels mercats, que hi hagi una veritable democràcia dintre del sistema econòmic de mercat i que el benefici retorni sempre a la ciutadania.