Activitats de la Secció d’EPJiS durant el mes de març 2015

Aquest mes us convidem al debat dels Dijous Europeus dedicat al tema La Convenció Constitucional, una proposta radicalment democràtica, acte proposat i organitzat pel Grup Promotor de la Convenció Constitucional (@ConvencioConst) mitjançant el nostre company de Secció, Jordi Pacheco (@JordiPachecoiCa), a qui donem les gràcies.

Recordareu que el 15 de desembre de 2001, la Declaració de Laeken creà una Convenció Europea encarregada d’elaborar una Constitució per a la Unió. El tarannà autoritari del seu president, Valéry Giscard d’Estaing, va incidir en el seu fracàs, segellat pel rebuig del projecte de Constitució a França i als Països Baixos.

La frescor de Valéry Giscard d'Estaing, molts anys abans de presidir la Convenció Europea

La frescor de Valéry Giscard d’Estaing, molts anys abans de presidir la Convenció Europea

A casa nostra, però, una Convenció podria ser el mètode que aplegués més bé les diverses sensibilitats polítiques del país si volguéssim dotar-nos d’una Constitució.

Després del 9N s’obre un nou període en la transició nacional a Catalunya. Diversos moviments social estan liderant espais de reflexió i propostes sobre el model de país i la futura Constitució. Aquest lideratge ciutadà ha tingut ressò en l’àmbit institucional ja que tant el President de la Generalitat com els grups parlamentaris d’ERC, ICV-EUiA i la CUP han expressat la voluntat d’obrir un procés participatiu vinculat a l’elaboració de la Constitució. Quina és la visió d’algunes de les entitats implicades en els debats constitucionals? Quines passes hem de donar ara per continuar el procés amb la complicitat i la col·laboració del conjunt de la ciutadania?

En debatrem amb Gerard Birbe (@gerardbirbe), membre de la Junta Nacional d’Òmnium Cultural; Joan Guarch (@JoanGuarch), vocal del consell d’El País Que Volem i membre del Comitè Permanent de l’ANC; i Isabel-Helena Martí (@IsabelHMarti), presidenta de Sobirania i Justícia (@sijcat).

Serà el dia 26 de març a les set de la tarda (19h) a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès.

TRAP#9: Greixida o Greixalada? (1)

per Marcel·lí Peres

 

Els nostres tertulians han presentat Yanis Varoufakis com un motero provocador i aprofitat sense corbata. Per contra, n’hi ha qui el considera un dels més brillants economistes actuals qui, per primera vegada, ha portat al carrer el debat de si la economia neoliberal es una teoria correcta o errònia.

YanisVaroufakis

Els grecs han estat els primers en oposar-se, a Europa, a les polítiques d’austeritat dirigides a aconseguir les privatitzacions i la reducció dels salaris i de les pensions de la classe mitjana i treballadora… Yanis Varoufakis es presenta com un economista científic a la vegada que es mou per raons ètiques. Per primera vegada a Europa, el govern grec presenta la renda bàsica incondicional per a tothom com una mesura per combatre les polítiques neoliberals i per primera vegada, segons diuen alguns, el govern grec ha aconseguit canviar l’ànim i la dignitat dels seus ciutadans, fet que no es produïa fa sis mesos.

La qüestió grega suscita un seguit de preguntes: El rebuig del govern grec de les polítiques d’austeritat representa un enfrontament entre països o entre grups (classes) socials? Europa actua com un bloc sense fissures enfront Grècia? Com es troba l’estat de les negociacions? Els grecs han estat derrotats i no podran complir les promeses electorals? En Varoufakis té algun pla econòmic en el cas que facin Grècia fora de l’euro? En què consistien els “memoràndums d’enteniment” signats pels governs anteriors a Syriza? Són els partits d’ultradreta a Europa els únics que plantegen alternatives econòmiques a les polítiques d’austeritat? Són els ministres de finances d’Alemanya, Espanya, Irlanda i Portugal lobbistes dels grans bancs? Els bancs tenen interessos objectius en defensar l’evasió fiscal? És cert que el govern Espanyol ha prestat vint-i-sis mil milions d’euros a Grècia? Les polítiques d’austeritat representen en realitat un transvasament de rendes de les classes mitjanes i treballadores europees cap als bancs per re capitalitzar-los? Les polítiques d’austeritat impedeixen remuntar la crisi i enfonsen les classes mitjanes tot augmentant les desigualtats? Quin paper exerceix el capital financer en el capitalisme actual?
Aquestes i d’altres preguntes són necessàries per entendre la conjuntura actual.

En tornarem a debatre a la següent tertúlia de rabiosa actualitat política (TRAP#10) aquest vespre, dia 10 de març de 2015, a l’aula 511 de l’Ateneu Barcelonès (19h30).