L’elaboració de la Constitució: una oportunitat per al retorn de la política

Per Jordi Pacheco i Canals, politòleg i membre de les Juntes de l’ACCIEP i el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya

En el 9N, 2.116.401 de catalans van escollir una preferència que qüestionava la Constitució de 1978, ja que aquesta no contempla que Catalunya pugui esdevenir Estat. Per donar resposta a aquesta demanda ciutadana massiva ara convé obrir un període constituent.

Els debats constitucionals són un moment especial en què ha d’aflorar en l’àmbit públic el màxim pluralisme i diversitat de la societat, per tal de posar sobre la taula les aspiracions i, sobretot, els límits del que serà acceptable en la política i en la societat. Tradicionalment, com en la transició espanyola, es considerava que un pacte entre les direccions dels partits polítics era suficient però en un context de desafecció política, on la relació de la ciutadania amb els partits cada cop és més instrumental i menys relacionat amb les identitats, és imprescindible implicar el conjunt de la ciutadania.

A gener de 2015, constatem que els debats constitucionals ja han començat d’alguna forma al si de la societat civil, amb iniciatives com Procés Constituent o la proposta de Constitució elaborada pel grup de juristes encapçalat pel Sr. Santiago Vidal. Tot allò que la societat civil ha produït pel seu compte s’ha de connectar amb els treballs constitucionals posteriors per poder ser aprofitat.

A més del dinamisme de la societat catalana, convindria que, just després de les properes eleccions, el Parlament de Catalunya convoqués formalment una Convenció Constitucional. Aquesta Convenció hauria de començar amb un procés massiu i inclusiu de deliberacions, que incorpori amb les contribucions de qualsevol ciutadà que així ho desitgi.

El resultat d’aquestes deliberacions s’hauria de trametre al Parlament, que continuaria els treballs de la Convenció. El Parlament, que compta amb la legitimitat del sufragi universal, disposaria d’un document de propostes obtingudes gràcies a la implicació ciutadana, el que aparentment seria suficient per redactar una Constitució amb plenes garanties democràtiques, sobretot si s’han convocat eleccions constituents. Però hi ha dues imperfeccions que caldria superar per aconseguir un procediment de gran qualitat democràtica.

La primera és el biaix social que tenen els parlamentaris. Per regla general, el nivell d’estudis i de condicions de vida dels parlamentaris sol ser més elevat que els de la mitjana de la població, de la mateixa manera que hi ha més homes que dones o que el percentatge de persones nascudes a Catalunya és més elevat que el percentatge de persones nascudes fora. Per corregir-ho, en els debats en seu parlamentaria, a més dels diputats, també hi haurien d’intervenir un grup de persones dels que hagi participat en la fase massiva de deliberacions i seleccionades de tal forma que compensessin els biaixos esmentats. A més, aquest mètode facilitaria que aquests debats defugissin de les dinàmiques de comunicació que es donen quan només hi intervenen parlamentaris, ja que aquests ciutadans no són competidors dels diputats en l’arena electoral.

La segona és el caràcter obscur dels arranjaments parlamentaris. Sovint, per desencallar bloqueigs és necessari que hi hagi negociacions de caràcter reservat entre els líders polítics, que després són difícils d’explicar i que acaben perjudicant el conjunt de l’activitat política. Els diàlegs esmentats ajudarien a evitar, dins del possible, aquestes pràctiques, que quedarien substituïdes per diàlegs francs on les postures són més clares i, sobretot, més justificades. El retiment de comptes per les decisions preses milloren de forma substantiva la confiança ciutadana en les institucions representatives.

Finalment, el projecte de Constitució aprovat pel Parlament s’hauria de sotmetre a aprovació popular. Per incrementar la qualitat democràtica del procés d’elaboració constitucional i fomentar el diàleg ciutadà sobre el contingut concret de la proposta, es podria sotmetre el text per parts a través d’una bateria de referèndums, de forma que el rebuig hipotètic d’una part del text ni impedís l’aprovació i entrada en vigor del text.

En definitiva, l’aplicació d’una Convenció Constitucional d’aquest tipus ajudaria a millorar al prestigi de l’activitat política gràcies a uns debats enfocats en positiu i implicar el conjunt de la població en la redacció de la Constitució, cosa que és especialment important entre la part de la població contrària a la independència si volem legitimar el nou Estat davant els ulls de tothom.

Ara tenim que tenim l’oportunitat de començar de nou, aprofitem-ho i fem bé les coses!

2 pensaments sobre “L’elaboració de la Constitució: una oportunitat per al retorn de la política

  1. Debatrem de la metodologia política constituent al Dijous Europeu de 26 de març, a les 19h30 a la Sala Verdaguer. Abans, l’Ateneu acollirà la presentació en públic de la proposta http://www.constitucio.cat. Serà dissabte, dia 31 de gener, a les 11h a la Sala d’Actes. Us hi esperem!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s