L’elaboració de la Constitució: una oportunitat per al retorn de la política

Per Jordi Pacheco i Canals, politòleg i membre de les Juntes de l’ACCIEP i el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya

En el 9N, 2.116.401 de catalans van escollir una preferència que qüestionava la Constitució de 1978, ja que aquesta no contempla que Catalunya pugui esdevenir Estat. Per donar resposta a aquesta demanda ciutadana massiva ara convé obrir un període constituent.

Els debats constitucionals són un moment especial en què ha d’aflorar en l’àmbit públic el màxim pluralisme i diversitat de la societat, per tal de posar sobre la taula les aspiracions i, sobretot, els límits del que serà acceptable en la política i en la societat. Tradicionalment, com en la transició espanyola, es considerava que un pacte entre les direccions dels partits polítics era suficient però en un context de desafecció política, on la relació de la ciutadania amb els partits cada cop és més instrumental i menys relacionat amb les identitats, és imprescindible implicar el conjunt de la ciutadania.

A gener de 2015, constatem que els debats constitucionals ja han començat d’alguna forma al si de la societat civil, amb iniciatives com Procés Constituent o la proposta de Constitució elaborada pel grup de juristes encapçalat pel Sr. Santiago Vidal. Tot allò que la societat civil ha produït pel seu compte s’ha de connectar amb els treballs constitucionals posteriors per poder ser aprofitat.

A més del dinamisme de la societat catalana, convindria que, just després de les properes eleccions, el Parlament de Catalunya convoqués formalment una Convenció Constitucional. Aquesta Convenció hauria de començar amb un procés massiu i inclusiu de deliberacions, que incorpori amb les contribucions de qualsevol ciutadà que així ho desitgi.

El resultat d’aquestes deliberacions s’hauria de trametre al Parlament, que continuaria els treballs de la Convenció. El Parlament, que compta amb la legitimitat del sufragi universal, disposaria d’un document de propostes obtingudes gràcies a la implicació ciutadana, el que aparentment seria suficient per redactar una Constitució amb plenes garanties democràtiques, sobretot si s’han convocat eleccions constituents. Però hi ha dues imperfeccions que caldria superar per aconseguir un procediment de gran qualitat democràtica.

La primera és el biaix social que tenen els parlamentaris. Per regla general, el nivell d’estudis i de condicions de vida dels parlamentaris sol ser més elevat que els de la mitjana de la població, de la mateixa manera que hi ha més homes que dones o que el percentatge de persones nascudes a Catalunya és més elevat que el percentatge de persones nascudes fora. Per corregir-ho, en els debats en seu parlamentaria, a més dels diputats, també hi haurien d’intervenir un grup de persones dels que hagi participat en la fase massiva de deliberacions i seleccionades de tal forma que compensessin els biaixos esmentats. A més, aquest mètode facilitaria que aquests debats defugissin de les dinàmiques de comunicació que es donen quan només hi intervenen parlamentaris, ja que aquests ciutadans no són competidors dels diputats en l’arena electoral.

La segona és el caràcter obscur dels arranjaments parlamentaris. Sovint, per desencallar bloqueigs és necessari que hi hagi negociacions de caràcter reservat entre els líders polítics, que després són difícils d’explicar i que acaben perjudicant el conjunt de l’activitat política. Els diàlegs esmentats ajudarien a evitar, dins del possible, aquestes pràctiques, que quedarien substituïdes per diàlegs francs on les postures són més clares i, sobretot, més justificades. El retiment de comptes per les decisions preses milloren de forma substantiva la confiança ciutadana en les institucions representatives.

Finalment, el projecte de Constitució aprovat pel Parlament s’hauria de sotmetre a aprovació popular. Per incrementar la qualitat democràtica del procés d’elaboració constitucional i fomentar el diàleg ciutadà sobre el contingut concret de la proposta, es podria sotmetre el text per parts a través d’una bateria de referèndums, de forma que el rebuig hipotètic d’una part del text ni impedís l’aprovació i entrada en vigor del text.

En definitiva, l’aplicació d’una Convenció Constitucional d’aquest tipus ajudaria a millorar al prestigi de l’activitat política gràcies a uns debats enfocats en positiu i implicar el conjunt de la població en la redacció de la Constitució, cosa que és especialment important entre la part de la població contrària a la independència si volem legitimar el nou Estat davant els ulls de tothom.

Ara tenim que tenim l’oportunitat de començar de nou, aprofitem-ho i fem bé les coses!

Activitats de la Secció d’EPJiS, gener de 2015

Primer de tot, voldria desitjar-vos un feliç i profitós Any, que ens ha de portar un munt d’esdeveniments dignes de debat als àmbits del Dret, de la Sociologia i, sobre tot, de la política, la que al país tan sols mereix la minúscula. Seguidament, voldria parlar-vos dels dos actes de la Secció (@sratingp) d’aquest mes de gener. El primer, coorganitzat amb la Càtedra Pasqual Maragall d’Economia i Territori (CPM) de la Universitat de Barcelona (UB), serà un Dijous Europeu especial, perquè hi haurà una conferència de tall clàssic i no pas el debat habitual d’ençà 2008. L’ocasió ho mereix: l’anterior Vicepresident de la Comissió Europea, Joaquín Almunia, (@AlmuniaJoaquin) parlarà de la seva visió de la Unió Europea, “Quo Vadis, Europa?”. Ens el presentaran el Rector Magnífic de la UB, Dr. Dídac Ramírez (@D_Ramirezsarrio); i el Director de la CPM, Dr. Germà Bel (@gebelque).

Portar aquest acte a l’Ateneu és mèrit de l’amic i membre de la Junta Pep Martí (@PepMartiVall), a qui voldríem agrair-l’hi en nom de la Secció. Serà dijous, dia 29, EXCEPCIONALMENT a les SET de la tarda (19h!), a la Sala Bohigas. L’acte és de lliure accés.

 20150129_FullFets_almunia

El segon acte, “Unanovaconstitucio.cat“, coorganitzat amb la la gironina Fundació Llibreria Les Voltes, també és molt especial. Segurament estareu al cas del grup de divuit juristes que s’han aplegat per elaborar una proposta de Constitució catalana, el cap visible del qual és el jutge de l’Audiència Provincial Santiago Vidal. El termini que s’havien fixat és aquest mes de gener. Doncs bé, tenim l’honor d’acollir la presentació d’aquesta proposta a casa nostra. Hi donarem la benvinguda a: l’esmentat Santiago Vidal; Joan Matamala (@joan_matamala), president de la  Fundació Llibreria Les Voltes; Sebastià Sardinell de Juristes per la Indepèndencia (ANC); i Oriol Vidal-Aparicio (@ConstitucioCat), professor de Ciències Polítiques i Dret Constitucional a Glendale, a la desherbada Arizona (EUA). Moderarà l’acte Patrícia Gabancho, Vicepresidenta de l’Ateneu. Serà dissabte, dia 31, a les dotze del matí (12h), també a la Sala Bohigas. Entrades a la Llibreria Les Voltes i, només per a socis de l’Ateneu, trucant al 933 436 121. Us esperem a tots dos actes!

El projecte de Llei de Cooperatives de Catalunya (que segueix encallat als sis mesos de la Taula Rodona a l’Ateneu…)

per Anna Alemany

En primer lloc, per poder valorar negativament aquest projecte he trobat a faltar més arguments, en les exposicions que s’han fet, que posin en evidència quins són aquells aspectes del projecte proposat que suposen un xoc frontal amb els continguts en l’anterior llei. Per tant, no m’atreveixo a concloure que l’anterior model fos el millor model possible, ja que caldria analitzar, amb més profunditat, si tot i les modificacions proposades la finalitat per a la qual es creen les cooperatives es pot assolir igualment.

Alhora, desconec si en el moment d’analitzar el projecte s’han tingut en compte els factors socials i econòmics, els quals canvien amb el temps, i que penso que el legislador ha valorat i sospesat en el moment de prendre la decisió sobre la conveniència de fer canvis normatius en l’àmbit cooperatiu.

Així doncs, fetes les anteriors consideracions, sóc del parer que la majoria de vegades s’aconsegueixen més bons resultats quan les lleis s’adapten a realitat social i econòmica existent en cada moment. Tot canvi legislatiu no ha de suposar una empitjorament de la situació anterior ans al contrari ha de permetre que el sector afectat evolucioni cap a un nou model que moltes vegades dóna solució a problemes que el model anterior no va saber resoldre.

En aquest sentit, els objectius que persegueix el projecte, els quals apareixen en el seu preàmbul, són el foment de la creació de noves cooperatives i la consolidació de les ja existents, la simplificació i eliminació de càrregues, el reforçament de les vies de finançament de les cooperatives, la millora de la gestió empresarial i l’assoliment d’un major dimensionament del món cooperatiu. Motius, tots ells, que em semblen vàlids per fonamentar un canvi, sense entrar en interpretacions sobre quina ha estat la intenció del legislador al fer servir unes determinades paraules o expressions.

El fet que el legislador posi “l’accent” en la producció de béns i serveis comporta un canvi substancial en la forma i manera de produir en l’àmbit cooperatiu? Tanta importància té, des d’un punt de vista pràctic, el fet que el legislador posi l’accent en la producció de béns i serveis i que consideri que aquesta és la finalitat d’una cooperativa. Potser ha pensat, arran de l’experiència que ha adquirit amb l’anterior model, que no estaria de més recordar al implicats en el món cooperatiu que la forma i manera de produir no ha de fer oblidar la finalitat que rau rere la creació d’una cooperativa. Malauradament no compto amb prou dades per saber si accentuar altres aspectes ha pogut comportar conseqüències negatives per al sector cooperatiu però penso que els canvis no es porten a terme per caprici sinó que obeeixen a unes raons de fons.

Els altres aspectes del projecte que m’ha semblat que causen més preocupació són, per una banda, l’existència de diferents tipologies de socis i, per altra banda, la pèrdua de drets polítics i econòmics d’aquests socis. En relació amb aquestes qüestions, no aconsegueixo arribar a entendre perquè “la pèrdua”de drets polítics i econòmics pot perjudicar l’assoliment del propòsit de millorar la situació econòmica i social dels components de les cooperatives i de l’entorn comunitari. En quina mesura el concepte de cooperativa queda desvirtuat pel fet de donar entrada a un soci capitalista? No estarem posant l’accent en la tipologia de socis i en els seus drets i no en la forma o manera de col•laborar en la producció d’aquests béns i serveis, que és on es considera que s’ha de posar l’accent, d’acord amb les opinions expressades?

Així doncs, per acabar, considero que el model anterior potser era millor en un entorn social i econòmic que, ens agradi o no, ha canviat. Entenc que ni el manteniment dels models anteriors, no només del més recent, és l’objectiu del cooperativisme ni “cooperativitzar” la societat es troba entre les finalitats de les cooperatives. Potser l’assoliment d’un major dimensionament del món cooperatiu i el foment de la creació de noves cooperatives i la consolidació de les ja existents constitueixen uns objectius a assolir que, a la llarga, poden donar més fruits que els “pretesos objectius” esmentats amb anterioritat i si els assolim, tot i els obstacles en el camí, ja haurem avançat una mica.