Activitats de la Secció d’EPJiS, juny 2014

Aquest mes, tot fugint de l’aclaparador domini de pilotes petites i pilotes grans, dediquem el Dijous Europeu a l’avenir europeu (?) del país.

El proppassat 27 de gener, uns seixanta empresaris europeus, la majoria dels quals alemanys residents a Catalunya, signaren la Declaració de Barcelona. Es tracta d’un breu text de 156 mots a les antípodes de la declaració homònima de fa setze anys, car alerta de les “nefastes conseqüències” que tindria per a la nostra economia que Catalunya esdevingui independent. Aleshores, el President Mas va demanar als empresaris catalans que es mullessin. Molt pocs van gosar fer-ho.

Dimecres (ep!) dia 25 de juny a dos quarts de vuit (19h30) debatrem a la Sala Bohigas amb els autors de la Declaració, representats a la mesa pel Sr. Albert Peters; i amb l’exconseller d’Economia i Finances i soci de l’Ateneu Sr. Antoni Castells, qui afirma la viabilitat econòmica de la independència. El títol que hem triat per al debat és La Declaració de Barcelona: els empresaris en una Catalunya independent.

Com sempre, el format serà de debat públic, és a dir, no pas limitat als dos convidats sinó obert a tots els assistents. Us hi esperem!

TRAP#1 & TRAP#2: Ha Українe

Ja s’han celebrat les dues primeres Tertúlies de Rabiosa Actualitat Política (TRAP), les corresponents a abril i maig. La TRAP#1 i la TRAP#2 van estar particularment marcades pels fets de Ucraïna.

Víktor Ianukòvitx

Resumiria les moltes i molt interessants opinions que hi van estar expressades en aquests punts, que demostren si més no que les coses no són mai blanques o negres:

Víktor Ianukòvitx, corrupte o no, era el Cap d’Estat democràticament elegit. Va endegar una mena de subhasta dels favors d’Ucraïna i va triar qui més diners va posar damunt de la taula: Rússia;

• la seva defenestració va estar un cop d’estat;

• la Unió Europea ha estat particularment maldestra abraçant sense reserves la causa del “Maidan” i no ha estat aliena a la desestabilització del país;

• l’anomenat “Maidan” és una força no només mancada de legitimació democràtica, malgrat el mediàtic nom d’Euromaidan, sinó amb integrants antidemocràtics (feixistes);

• la presència d’elements feixistes/neonazis al “Maidan” ha estat un revulsiu dels moviments secessionistes pro-russos – recordem que la URSS va plànyer 20 milions de morts a la II Guerra Mundial;

• els criteris que identifiquen majories i minories “nacionals-culturals” als Estats occidentals no s’apliquen necessàriament a les repúbliques ex-soviètiques, llevat potser de les bàltiques, perquè una part important de la població mai no ha deixat de considerar-s’hi com a russos vivint a territori rus; això és particularment cert a Crimea, un “regal” de Khrusxov l’any 1954;

• la militarització de Crimea abans del referèndum no treu legitimitat al referèndum sobre l’autodeterminació, perquè la votació va estar democràtica;

• el conflicte ucraïnès no és gens idealista: hi influeixen els gasoductes i el fet que Ucraïna sigui el graner… d’Europa?; o

• no és pas criticable que les potències occidentals s’abstinguessin d’intervenir contra Rússia.

Al fil de les discussions sobre Ucraïna, a la TRAP#1 també es va debatre sobre el procés nacional català. A la TRAP#2 va desenvolupar-se una interessant discussió sobre el model de sanitat pública a Espanya comparat amb el sistema francès i, més generalment, sobre l’antinòmia estatisme-liberalisme.
La propera tertúlia (TRAP#3) serà demà dimarts, dia 10 de juny, a dos quarts de vuit (19h30) a l’Aula 511 de l’Ateneu. L’accés hi és obert a tothom, i hi debatrem, a més dels nostres diputats al Parlament Europeu i de l’horitzó 9-N (segons anunci al llibret d’activitats de l’Ateneu), de la monarquia.