A propòsit de Gamonal

per Jesús Grau

Sembla que aquest conflicte a un barri obrer de Burgos, on es volia fer un bulevard, ha estat la espurna que ha encès el malestar social. Condemno amb fermesa qualsevol tipus de violència, sense però que valgui. Si seguiu llegint veureu que també condemno uns polítics que no van escoltar/atendre cap petició dels veïns, els quals durant mesos s’expressaren per canals pacífics – els previstos per la democràcia que els poders públics diuen defensar – i tampoc no van proposar-los-hi projectes alternatius al bulevard quan el problema va anar empitjorant. I arriba un moment que la violència apareix. Elemental, els polítics van negligir la seva feina, que és apaivagar i reconduir conflictes, sobretot, però, no ofendre la ciutadania quan està patint. És de sentit comú que quan hi ha un elevat atur i escassetat un bulevard no és mai prioritari.

Imatge

Escoltàvem fa uns dies l’alcalde dir que el projecte el portaven al programa electoral PP i PSOE i que va ser referendat pel 80% dels votants – i què? En el cas hipotètic que aquest 80% llegís el programa electoral – cosa impossible – i que aquest 80% estigués d’acord en el moment de votar amb el projecte… això, sent significatiu, no seria pas definitiu per impulsar el bulevard. Massa gent oblida que la democràcia no només és votar cada 4 anys. Suposa també assumir que les preferències dels votants – informats o no – no són mai estàtiques, i menys, en recessió!

…birondon, birondon, birondena

Després d’anar a saludar i escriure a patums estrangeres durant tant de temps, el Sr. Mas sembla haver-se adonat que la batalla clau és la de l’opinió pública… i que l’eco mediàtic a Europa és funció del soroll a Espanya. De més verdes en maduren…

Ara, el Sr. Mambrú, perdó: Mas s’ha decidit a anar a fer pedagogia per les Espanyes. Suposant que la batalla no sigui ja perduda i encara que ho faci amb gràcia, per exemple enduent-se una capsa de sabó com John Major als seus mítings de campanya, la pregunta és què hi espera aconseguir. Fa trenta anys que Neil Postman ens va donar exemples a bastament de l’obsolescència del discurs públic clàssic, presencial. Si el problema per fer-se a escoltar a l’Estat, però, ens diuen que és la dominància de la Brunete mediàtica, per què hauria de recollir aquesta un hipotètic discurs pedagògic del Sr. Homs i ans del Sr. Mas?

Com entre els defectes d’aquest Govern no hi comptem la niciesa, la conclusió és fàcil: l’objectiu d’aquesta moguda és, un cop més, l’espai mediàtic català, amb el doble objectiu que ens podem sentir com els bons de la pel·lícula i que no ens fixem en la tasca de govern del Sr. Mas. Senyor[e]s, ja hi ha prou de prendre’ns el pèl.

Activitats de la Secció d’EPJiS durant els mesos de gener i febrer de 2014

Després d’uns mesos de silenci, endeguem aquest any carregat d’esperances de tota mena amb empenta i amb els tres actes següents:

El Dijous Europeu de gener serà el tradicional debat semestral amb l’Ambaixador de l’Estat Membre que tot just ha presidit el Consell de la UE, en aquest cas Lituània. L’Excmª Ambaixadora Sra. Audra Plepytė discutirà amb nosaltres del balanç de la primera Presidència del seu país, que ha hagut de preparar el terreny per a la grega. Se celebrarà dijous dia 30 de gener a l’hora habitual de dos quarts de vuit (19h30) a la Sala Verdaguer. La nostra convidada hi intervindrà en castellà.

Dilluns dia 10 de febrer, també a dos quarts de vuit però a la Sala d’Actes, el doctor Claude Hauser, professor de la Universitat de Fribourg, ens parlarà d’una escissió pacífica a l’Europa del segle passat, la de la República suïssa del Jura, que va encetar-se en circumstàncies que recorden les actuals a casa nostra. Aquest acte, sota el títol de “Jura que juraràs: una secessió suïssa (1974-2014)“, és una idea de la nostra sòcia i politòloga doctora Anna Mèlich, i estarà patrocinat pel Cònsol General de Suïssa Barcelona, Sr. Pascal Décosterd.

Una setmana més tard celebrarem el Dijous Europeu de febrer, avençat a un dilluns per qüestions d’agenda, que serà un debat sobre el Col·lectiu Praga. Es tracta d’un grup de personalitat del món acadèmic que contribueix amb arguments jurídics al debat sobre l’exercici del Dret a Decidir. En discutirem amb dos dels seus membres, els catedràtics de la UAB doctora Mercè Barceló i doctor Joaquim Ferret. Aquest acte és una proposta del soci de la Secció i notari Eladi Crehuet. Se celebrarà a la Sala Verdaguer el dia 17 de febrer a dos quarts de vuit de la tarda (19h30).