2.052.372

Segons avençàvem la setmana passada, la gran incògnita de les eleccions d’ahir diumenge era el resultat del partit €scèptic (que no pas euroescèptic) alemany. La resposta és una magnífica il•lustració del sistema de doble vot del qual ens volem dotar a Catalunya. Segons els resultats provisionals, dels 43.601.224 primers vots (per la llista d’un partit) emesos, 809.817 han estat per a Alternative für Deutschland (AfD), un 1,9%. Del mateix nombre de segons vots (per a un candidat de circumscripció), però, n’han estat 2.052.372 ó un 4,7%.

Aquesta és la gran diferència entre AfD i els partits euroescèptics d’altres contrades, essencialment populistes: AfD nomena candidats que són veritables experts dels temes amb què fan campanya, sobre tot economistes. Més de dos milions de persones els han considerat com a més qualificats que els candidats respectius dels altres partits.
Manca saber si això és una hàbil estratègia de publicitat electoral o la llavor d’un creixement d’aquest partit, ara que ha demostrat tenir prou d’entitat per competir amb els cinc que han obtingut representació parlamentària.

També caldrà que arribi a una coalició de govern la gran guanyadora d’aquestes eleccions, la Cancellera Merkel, amb l’SPD, L’Esquerra o Aliança 90/Els Verds. Aquest darrer ha aconseguit baixar d’un 25% als sondejos a un 7,3% als col·legis electorals mitjançant una campanya basada en la necessitat d’apujar impustos.

Tots tres han fet campanya amb molta empenta contra la Sra. Merkel. La situació recorda allò del “Pujol, enano, aprende castellano.” Dijous vinent, dia 26 de setembre, a dos quarts de vuit en debatrem a la Sala d’Actes de l’Ateneu (vg. entrada precedent).

Activitats de la Secció d’EPJiS, setembre de 2013

Per a la rentrée hem programat un sol acte, el Dijous Europeu dedicat al fet polític europeu més transcendent per a tots nosaltres: les eleccions al Parlament Federal (Bundestag) alemany.

D’ençà que a Europa esclatà la crisi, el símbol de qual és Grècia, s’hi alçaren veus contra les polítiques d’austeritat impulsades, entre d’altres, pel Govern de l’RFA. Ara, les eleccions al Bundestag poden capgirar-hi l’actual relació de forces polítiques… i definir les opcions de la Sra. Merkel. Què ens duran a nosaltres aquestes eleccions alemanyes i cap a on menaran la Cancellera? S’obrirà més, també envers els “Eurobons”? O esdevindrà l’ostatge d’un electorat cada cop més euroescèptic? En podrem debatre amb el Cònsol General d’Alemanya a Barcelona, Honorable Sr. Bernhard Brasack; i amb el veterà corresponsal del principal diari alemany, Frankfurter Allgemeine Zeitung, a Espanya, Sr. Leo Wieland.

Ara fa cinc anys, al setembre de 2008, encetarem el cicle dels Dijous Europeus amb un acte que organitzarem conjuntament amb Horitzó Europa (entitat fundada al gener de 2008 a la Sala Pompeu Fabra de l’Ateneu) i la Fundació Catalunya Europa (FCE). Els objectius prioritaris del cicle són (i) promoure el coneixement de la Unió Europea, de la seva actualitat i del lloc que hi té Catalunya; (ii) debatre en comptes d’escoltar monòlegs ; (iii) aplegar veus discordants en comptes de fomentar el pensament únic; i (iv) no caure en el joc partidista que ens manté ostatges com a ciutadans i està ocupant el terreny propi de l’Ateneu, que hauria d’esdevenir novament un dels grans exponents i fòrums de la societat civil.

Durant els dos primers anys comptarem amb el recolzament logístic i financer de la FCE, que en no compartir tots quatre objectius va optar per crear un cicle paral•lel, al mateix Ateneu, amb el suport de la nostra Junta i al marge de la Secció d’EPJiS. Ara, la FCE ha anunciat un cicle de sis taules rodones a l’Ateneu sobre l’horitzó 2020, certament interessant, però novament enfilat amb la Junta sense ni tan sols avisar la Secció d’EPJiS. De fora vingueren