El referèndum està de moda

No sé si arribarà a celebrar-se’n cap, però certament els termes referèndum, consulta popular i dret a decidir estan de moda. L’últim en suscitar debat al respecte ha estat el Premier britànic, en David Cameron, amb el seu suggeriment de preguntar al seu poble si volen seguir o no a Europa. L’euroescepticisme britànic és una constant de les relacions de l’illa amb el vell continent. D’ençà que a l’altre costat de la Mànega començaren a rumiar si volien ser socis del nou projecte o no, mai no hi ha hagut una ferma creença en el projecte europeu, més enllà de les ambicions purament crematístiques vinculades als beneficis del mercat comú –avui, mercat interior.

La novetat és que amb el Tractat de Lisboa s’introduí expressament als Tractats la possibilitat de sortir del projecte. La possibilitat existia segurament amb anterioritat, atès el caràcter sobirà dels Estats com a subjectes de Dret Internacional, però amb Lisboa s’explicità i ara no n’hi ha cap dubte. És aquesta la referència normativa que ara ha permès a en Cameron torna a llençar l’avís per pressionar en contra de la tan esperada unió política que sembla que s’apropa en època de crisi. De moment, el primer senyal ha estat la unió bancària i, tot i que és possible que el proper senyal trigui, i molt, ja ho deia en Jean Monnet que el federalisme s’aniria acostant –si s’acostava– a petites passes… És aquest, el federalisme, el fantasma que empaita el poble britànic des de llur adhesió.

En qualsevol cas, el que em fa pensar tot plegat és que la facilitat amb què s’usa darrerament el terme referèndum està desvirtuant-ne el sentit. Allà, a Londres, el fan servir com a pseudo amenaça. Aquí, a casa, cada cop és més estesa la sensació de desafecció política respecte als problemes reals, poc o menys vinculats amb sentiments patriòtics. A casa, a més, estem estirant fins a límits insospitats l’imaginari jurídic per tal de diferenciar les consultes populars dels referèndums –aquests darrers, constitucionalment condicionats. Els termes, fins ara, eren pràcticament sinònims doncs referèndum al capdavall és consultar la ciutadania sobre qüestions de transcendència política. No és això també el que es pretén amb la –nova– expressió “consulta popular no referendària”?

Un pensament sobre “El referèndum està de moda

  1. He llegit la nota informativa que ens heu enviat als socis de la secció sobre les activitats properes. Està molt bé, amb voluntat de mantenir un nivell que és molt apreciable. També he llegit l’informe sobre la Comissió de Cultura. Aquest seria un tema més llarg. Les relacions entre la Junta i les Seccions donaria joc. Mai he entès aquesta mena de competència entre Junta i Seccions que a vegades treu el cap. I cal dir que es manté una cosa que a mi sempre m’ha semblat discutible: que hi hagi membres de la Junta que siguin alhora ponents, el que genera, per força, situacions evitables. Dit això, cal contextualitzar sempre: hi ha un seguit de seccions que històricament gaudeixen d’una puixança que cal reconèixer perquè entronquen amb la línia més tradicional de la casa. D’aquí la necessitat d’activar i esperonar precisament les altres, les “petites” seccions. Moltes felicitats per la tasca feta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s