La intriga del Dalligate

Fa dues setmanes i escaig el Comissari de Sanitat i Consum de la Comissió Europea, de nacionalitat maltesa, presentà la seva dimissió com a conseqüència de l’escàndol desencadenat per la publicació d’un informe de l’OLAF (l’oficina antifrau europea) per un possible assumpte de corrupció en què podria estar inmers. Respecte d’aquest assumpte, encara no esclarit, voldria destacar dos punts, sense prejutjar, quedi clar, la possible implicació del senyor Dalli en el tràfic d’influències associat a la tramitació de la proposta de Directiva sobre els productes de tabac.

Comissari forçat a dimitir pel President de la Comissió

D’una banda, en Dalli ha dit que recorrerà la decisió davant dels tribunals atès que en Barroso el va obligar a dimitir sense haver tingut accés a l’Informe de l’OLAF que l’inculpa ni a assistència lletrada. Tot i que encara no se’ns ha confirmat oficialment que hagi estat així, cal notar que el Tractat de Funcionament de la UE preveu expressament la possibilitat de que el President de la Comissió sol·liciti la dimissió d’un dels seus comissaris, restant aquest obligat doncs a presentar-la. Clàusula que precisament s’inclogué als Tractats, a demanda d’en Romano Prodi, per evitar que el caràcter col·legiat de la Comissió obligui a una dimissió col·lectiva com la que es produí amb la Comissió Santer després de l’escàndol associat, fonamentalment, a la comissària francesa Edith Cresson. Serà interessant doncs conèixer els fonaments de recurs d’en Dalli, si no cal pas que en Barroso especifiqui els motius del requeriment de dimissió (sempre que no incorri en arbitrarietat, és clar). Naturalment i en qualsevol cas, té dret a netejar la seva imatge.

D’altra banda, sense pretendre enjudiciar a en Dalli abans que els tribunals, he de dir que quan surten aquests casos me n’alegro del funcionament dels mecanismes de transparència de la UE. Mecanismes dels que podríem aprendre alguna cosa en aquest país nostre, en què fa mesos que tramitem una llei de transparència sense que, pel que sembla, els nostres representants es posin d’acord sobre el quantum de la transparència que estan disposats a admetre. El cas d’en Dalli ens demostra que allà a Brussel·les, quan la sospita recau sobre la Comissió l’actuació és i ha de ser ràpida. No ens podem permetre dirigents que, havent promès independència, honestedat i discreció, es trobin sota la més mínima ombra d’un dubte. No podem.

Un pensament sobre “La intriga del Dalligate

  1. És un cas molt bonic per debatre sobre la presumpció d’innocència en l’àmbit polític. L’informe d’OLAF no contenia cap prova d’una connivència d’en Dalli amb el lobbyista maltès. Cercles generalment ben informats de la DG SANCO asseguren que no va haver-hi cap ingerència del gabinet del Comissari en l’elaboració de la Directiva. Finalment, el lobbyista oferia aconseguir reunions amb el Comissari… que és un element estàndard de l’oferta de serveis de qualsevol lobbyista d’un cert nivell a Brussel·les. Davant d’això, no deixa d’ésser qüestionable que en Barroso hagi volgut mostrar autoritat deixant 45 minuts a en Dalli per a triar entre dimitir o veure com en Barroso comunicava el seu cessament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s