Els debats públics, una oportunitat democràtica per a Catalunya

En ocasió del Projecte de llei de consultes populars, el Parlament va debatre sobre els instruments de participació ciutadana.  Si us interessa la visió dels grups parlamentaris i les compareixences dels experts, les podeu trobar a la pàgina Internet del Parlament (també podeu sol·licitar-hi els vídeos. Aquesta és la meva compareixença).

Tot i que el projecte només contemplava, inicialment, un sol tipus de consulta, amb dubtes sobre la seva constitucionalitat per la semblança amb els referèndums, hi ha la possibilitat que els grups parlamentaris introdueixin esmenes per tal que la Llei reguli els estàndards de qualitat de les consultes deliberatives. Cal recordar que diversos tractats internacionals i directives de la Unió Europea obliguen a desenvolupar processos de debat públic (per tots, el Conveni d’Århus). A més, aquesta mena de consultes tenen, almenys, tres avantatges sobre els referèndums:

  • La cerca del consens a través del diàleg, enlloc de polaritzar la societat (sí o no, blanc o negre…). I encara que es mantinguin diferències, els posicionaments es refinen gràcies a l’accés a informació precisa i al fet d’escoltar altres punts de vista. En tot cas, permet que els governs prenguin decisions des de la centralitat social i coneixent les raons i la lògica de tots els posicionaments.
  • Desferma la creativitat i la innovació dels participants que, a més, aporten informació a les administracions públiques amb el que s’aconsegueixen millors decisions.
  • Un gran procés participatiu té un cost entre 10 i 15 vegades més baix que un referèndum (per exemple, el referèndum de l’Estatut va costar uns 6 milions d’euros).

Els instruments de participació ciutadana (com les enquestes deliberatives) s’utilitzen cada cop més arreu del món amb la intenció d’enfortir la democràcia. Per a Catalunya, recuperar-ne l’ús seria una oportunitat per revertir la desafecció ciutadana respecte la política i com a eina per construir majories socials i polítiques per definir i negociar amb l’Estat quin ha de ser l’estatus polític i jurídic de Catalunya.

Un pensament sobre “Els debats públics, una oportunitat democràtica per a Catalunya

  1. Presumiblement, cap Ateneista no estarà en desacord amb la idea que els debats són fionamentals per a promoure la “cosa pública.” Recordarem que arran del darrer DIJOUS EUROPEU abans de les vacances, el proppassat dia 28 de juny, els advocats mediambientalistes Christian Morron i Lluís Toldrà van debatre, precisament, sobre les conseqüències que per a nosaltres, ciutadans, ha tingut i encara té el Conveni d’Århus.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s