S’acosta la fi de la transició política a Somàlia?

Llegia aquests dies algun article esperançador sobre el futur de la República Federal de Somàlia, amb la recent estrenada constitució –encara cal que l’aprovi el nou parlament-, què m’ha encuriosit sobre l’actual configuració geopolítica del territori. Allò que he trobat ha moderat el meu entusiasme pel procès constituent que s’està vivint aquests mesos a Mogadiscio.

No em sembla que la situació hagi canviat gaire, d’ençà que al 1991 començà una interminable guerra civil en enderrocar en Siad Barre, el dictador comunista que, com arreu, mantenia la unitat fictícia d’aquella punta d’Àfrica, que encara pateix, si se’m permet el barbarisme, les “chapusses” de la Conferència de Berlin (1885) i subsegüents.

Mapa Somàlia The Economist

El territori de Somaliland, independent de facto però sense reconeixement internacional, entra dins dels límits “inviolables” de la nova constitució. Curiós. Sóc sobirà sobre allò que no controlo. Ara, clar, com que l’existència en el món depèn de que els demés vulguin fer tractes amb tu…

Puntland, regió semi autònoma, segueix lluitant, amb l’ajuda de la grandiloqüent EU NAVFOR (operació ATALANTA) contra els seus pirates. Veurem què passa amb aquest experiment –de moment exitós, crec– de la Política Europea de Defensa, renascuda, com qui diu, amb Lisboa.

Per la resta, segueixo perduda. De Puntland cap al sud hi ha una barreja d’ètnies, religions, cultures que no acaben de saber conviure, però que diu la constitució que conviuran sota el mateix govern, amb igualtat de drets i sense cap tipus de discriminació. Desitjem-ho.

Els debats públics, una oportunitat democràtica per a Catalunya

En ocasió del Projecte de llei de consultes populars, el Parlament va debatre sobre els instruments de participació ciutadana.  Si us interessa la visió dels grups parlamentaris i les compareixences dels experts, les podeu trobar a la pàgina Internet del Parlament (també podeu sol·licitar-hi els vídeos. Aquesta és la meva compareixença).

Tot i que el projecte només contemplava, inicialment, un sol tipus de consulta, amb dubtes sobre la seva constitucionalitat per la semblança amb els referèndums, hi ha la possibilitat que els grups parlamentaris introdueixin esmenes per tal que la Llei reguli els estàndards de qualitat de les consultes deliberatives. Cal recordar que diversos tractats internacionals i directives de la Unió Europea obliguen a desenvolupar processos de debat públic (per tots, el Conveni d’Århus). A més, aquesta mena de consultes tenen, almenys, tres avantatges sobre els referèndums:

  • La cerca del consens a través del diàleg, enlloc de polaritzar la societat (sí o no, blanc o negre…). I encara que es mantinguin diferències, els posicionaments es refinen gràcies a l’accés a informació precisa i al fet d’escoltar altres punts de vista. En tot cas, permet que els governs prenguin decisions des de la centralitat social i coneixent les raons i la lògica de tots els posicionaments.
  • Desferma la creativitat i la innovació dels participants que, a més, aporten informació a les administracions públiques amb el que s’aconsegueixen millors decisions.
  • Un gran procés participatiu té un cost entre 10 i 15 vegades més baix que un referèndum (per exemple, el referèndum de l’Estatut va costar uns 6 milions d’euros).

Els instruments de participació ciutadana (com les enquestes deliberatives) s’utilitzen cada cop més arreu del món amb la intenció d’enfortir la democràcia. Per a Catalunya, recuperar-ne l’ús seria una oportunitat per revertir la desafecció ciutadana respecte la política i com a eina per construir majories socials i polítiques per definir i negociar amb l’Estat quin ha de ser l’estatus polític i jurídic de Catalunya.