Una UEM en què la “E” deixarà d’ésser retòrica?

Al fil d’aquesta “assistència financera al sector bancari” que Espanya no vol denominar rescat, però que finalment avui ha demanat en Luis de Guindos a en Juncker, han sorgit els darrers dies diverses veus que recorden que la denominada UEM és, sí, una Unió Monetària, però no pas una Unió Econòmica i que, malauradament per evident experiència pròpia, la primera no pot pas funcionar sense la darrera.

La reflexió no és nova; és clar. Allò que sí em resulta una novetat és que els governants dels Estats membres comencin a dir-ho amb força convenciment o, com a mínim, reiteració. La primera sorpresa arribà a primers de juny, quan el propi Rajoy deia que calia “més Europa” i que així ho transmetria al proper Consell Europeu del 28 i 29 de juny. En escassos tres dies tindrem l’oportunitat de comprovar si ho compleix i reverteix així les estadístiques que li atribueixen cada cop menys marge entre l’afirmació i la contradicció. Veurem, a més, si en Rajoy està efectivament disposat a compartir sobirania fiscal i bancària i, per tant, a que li diguin –no només quan li deixin diners– si pot o, encara més, si ha d’apujar l’IVA o ha de deixar que un banc s’esfondri.

Rajoy/Pinocchio

Haurà arribat el moment de que els 17 membres de l’Eurozona es decideixin a cedir sobirania en política fiscal i econòmica, tot atribuint la direcció sobre aquestes matèries a un futur Ministre Europeu de Finances? La figura l’evoca avui Der Spiegel en una entrevista a en Schäuble, Ministre alemany de Finances, de la qual voldria destacar una obvietat prou eloqüent (traducció lliure): “Mentre no hi hagi Unió Fiscal, no assumirem la responsabilitat conjunta dels deutes [d’altri].”

Actes de la Secció abans de l'estiu

Dimarts, dia 19 de juny, 19h30, Sala d’Actes: tercera conferència sobre l’anhelada reforma de la Llei Electoral, sota el títol de Reflexen les llistes electorals la societat? Hi convidem a un petit grup de diputats de menys de 30 anys d’edat per a que ens expliquin com van entrar a les llistes i com defensen el seu col·lectiu (els joves) endins del sistema. Aquest exemple il·lustra la importància que tenen les llistes per a que el cos parlamentari tingui una composició similar a la societat. Hi seran ponents els diputats senyors Roger Montañola (UDC); José Antonio Coto (PP); i Pere Aragonès (ERC). Moderarà l’acte l’Octavi-August Grau, soci de la Secció i d’Acció per la Democràcia.

Dimarts dia 26 de juny, 19h30, Sala Verdaguer: quarta conferència d’aquest mateix cicle: La relació entre diputats i electors. El Sr. Joaquim Colominas, professor de Ciència Política; i l’Octavi-August Grau explicaran com varia en diferents models de sistema electoral el treball que fa el diputat a favor de la seva circumscripció.

Dijous dia 28 de juny, 19h30, Sala Verdaguer: el debat mensual dels Dijous Europeus durà com a títol Ex Septentrione Lux: la política de transparència de la UE i les nostres tenebres. Dos eminents especialistes del Dret Mediambiental, els advocats Sr. Christian Morrón; i Sr. Lluís-Xavier Toldrà, hi contrastaran parers sobre l’accés del públic a documents administratius en l’estela de la Convenció d’Aarhus (1988). Hi moderarà l’Stefan Rating, ponent de la Secció.

Dimarts dia 3 de juliol, 19h30, Sala Verdaguer: cinquena conferència del cicle sobre la reforma de la Llei Electoral, que aplegarà la diputada Sra. Laia Bonet; el president de la Fundació Ferrer i Guàrdia, Sr. Joan Francesc Pont; i el director de l’agència Feedback, Sr. Jordi Sauret sota el títol de Més participació o millor democràcia? Hi exploraran qüestions com és ara si el sistema electoral incentiva la participació; què vol dir participar a la vida política?; o què podem fer a més de votar cada quatre anys?

Timeo Danaos et dona auferentes

Grècia, va ser, el 9 de maig de 2010, el primer país de la Unió Europea en rebre diners no pas per a millorar [infra]estructures sinó per a salvar-la del precipici. D’ençà, parlem d’un total de 175.000 milions d’euros, sense comptar la quitació de deute per import d’uns 110.000 milions. Demà s’hi torna a votar i tothom hi fa un pam d’ulls, guaitant el fantasme que recorre Europa: el “Grexit” o sortida -exit, en anglès- de Grècia de l’eurozona.

Ara que Espanya ha demanat un préstec de 100.000 milions d’euros i, de moment, ha obtingut la gràcia de no publicar-se’n les condicions, s’insisteix encara més en parlar només de Grècia, i no d’Irlanda, Itàlia i Portugal, massa semblants: nosaltres no som d’eixe món! L’Antoni Puigverd, fi observador, veu l’actitud demencial del Govern de l’Estat en la línia de l’hidalguismo inveterat.

Fotografia de Joe Martínez de Hoz

Com ja dèiem en una entrada d’aquest blog el proppassat 24 de maig, hi ha obvietats que convindria assumir. Per exemple, que la crisi ve d’haver despès diners que no teníem. En una entrevista amb el setmanari El Triangle, l’economista Alberto Montoro compara els esdeveniments actuals amb l’enfonsament llatinoamericà. A l’Argentina, per exemple, Joe Martínez de Hoz, primer Ministre d’Economia de la Junta militar del Proceso, va endeutar el país fins a les celles. Va estar l’època de la plata dulce o del deme dos, perquè tothom s’hi va posar a consumir el doble que abans amb diners manllevats. En coneixem les conseqüències.

Doncs nosaltres, igual. La diferència és que el nostre deler consumista i d’obres faraòniques és conseqüència d’un regal dels socis més rics de la UE: els fons estructurals i de cohesió que vam debatre el proppassat Dijous Europeu de 31 de maig. Tot d’una, criticar-ne el malbaratament sembla que deixa d’ésser legítim. No analitzem pas les nostres errades, home, millor fem l’angelet tot criticant, és clar, el principal benefactor, Alemanya. Un cop n’hem tocat de calents, el nostre discurs internacional es resumeix en un sofisticat Santa Rita, Rita, Rita…

Ah, i per suposat, un hidalgo no farà pas el que li diu qui ha caigut al bertrol: el Fons Monetari Internacional, declara tot eixerit el Sr. Rajoy, només expressa una opinió com qualsevol altra. I sortosament els nostres néts, que hauran de pagar per la nostra “dècada prodigiosa,” ni tan sols no opinen.