ΣΥΡΙΖΑ

Al fil del comentari de l’amic Eladi Crehuet a l’anterior entrada d’aquest blog, parlem de Syriza, la coalició d’esquerres que, segons els sondejos, guanyaria les noves eleccions hel·lenes del proper dia 17 de juny.

El líder de Syriza ha titllat d’”idiotes” els que pensen que és possible lliurar-nos del problema grec i s’ha manifestat amb l’auto nomenat tribú d’esquerres, Jean-Luc Mélenchon, davant de l’Assemblea Nacional francesa tot demanant la condonació del deute.

Deixant de banda la basarda que fa que les crisis en democràcies suposadament arrelades segueixin fomentant, sobre tot, la demagògia, potser caldria analitzar amb més de detall les conseqüències d’una sortida grega de la zona de l’euro.

D’una banda, sembla clar que els grans socis europeus de Grècia van fer els ulls grossos a les manipulacions estadístiques d’aquesta, potser per idealisme, però no pas per altruisme: els interessava un mercat sense risc de canvi monetari. Molts bancs van aprofitar-ho per comprar deute grec coneixent-ne els riscs, sabent que no l’incorrerien pas ells, com s’ha demostrat. Doncs bé, quants bancs farien fallida si el segon pla de salvament fes figa? Quin seria el risc sistèmic d’aquest enfonsament? Que se’n sortiria, la Zona Euro o s’hi faria de nit?

D’altra banda, hi ha arguments per a que un futur Primer Ministre grec digui “prou” als seus socis. Amb diners de la Unió Europea (UE), Grècia ha pogut modernitzar totes les seves infraestructures. Debatrem d’aquests fons al proper Dijous Europeu, el 31 de maig. Per tant, una moneda pròpia devaluada milloraria la competitivitat grega, oi? De debò? Qui hi invertiria? La sortida de l’euro no faria desaparèixer el forat en els comptes… quants mesos trigaria Grècia en fer fallida (es parla de menys de sis)? Qui pagaria aquest col·lapse estatal amb la pèrdua dels seus estalvis?

Potser el grandiloqüent Tsipras hauria d’estar-se de dèries populistes i cercar propostes modestes, pensades per a la gent que li donarà el vot el dia 17.

Un pensament sobre “ΣΥΡΙΖΑ

  1. Com sempre, feu pensar. Cap a on evolucionarà Syriza? El problema d’aquest tipus de formacions és que es mouen entre dos “riscos”: una socialdemocratització a marxes forçades, que pot acabar devaluant el seu perfil, o bé una radicalització demagògica. Syriza apareix perquè els dos productes esmentats (el PASOK i el partit comunista estalinista) no poden ser vistos com una alternativa. A la llarga, sembla que Syriza, si té temps per madurar, potser acabarà esdevenint el nou partit socialista grec. Però tot això són hipòtesis. L’interessant és teoritzar si existeix realment un espai per una via diferent (filoneokeynesiana o com es vulgui dir) per sortir de la crisi. Aquesta és també la incògnita Hollande.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s