Posició comuna de la UE envers la decisió d’expropiar YPF?

Aquest matí sentia curiositat per saber què havien decidit finalment ahir els ministres d’afers estrangers de la UE respecte a la decisió de la presidenta Fernández de Kirchner d’expropiar les accions de Repsol a YPF. Tradueixo tot el que he sabut trobar sobre el tema, en paraules de la Baronessa Ashton:

Pel que fa a l’Argentina, vaig enviar un missatge molt clar en el Parlament Europeu la setmana passada i sé que el Ministre espanyol d’Afers Estrangers tornarà a treure el tema.

Vaig deixar clar que la UE recolza la posició de dir clarament que és en interès de l’Argentina i també de l’economia europea i global que no acabem en una situació en què destruïm les inversions transatlàntiques directes. I, per descomptat, les seves obligacions internacionals han de ser respectades. Aquesta és la nostra claríssima posició”.

Una setmana més, doncs, les clares conseqüències de què parlava el Ministre Soria la setmana passada i que potser insinua ara l’Alta Representant de la PESC resten desconegudes. Sense ànim d’avançar-les i tampoc de fer judicis sobre la seva conveniència, una setmana més, també, constatem que a l’engranatge de la PESC li costa fer honor a la “C” del seu acrònim. De moment, la única proposta de reacció conjunta ha estat adoptada pel Parlament europeu; institució que en aquest àmbit de les relacions exteriors té potser molt a dir però poc a decidir.

3 pensaments sobre “Posició comuna de la UE envers la decisió d’expropiar YPF?

  1. A banda del guirigall de la PES* de la UE, com molt bé apunta la Yolanda, hi ha la curiositat jurídica de la nacionalització selectiva d’una societat anònima: el decret argentí parla específicament de les accions de Repsol i no pas les del grup Petersen, argentí, ni les que són en mans d’inversors americans. Aquesta discriminació infringeix el Tractat Bilateral d’Inversions entre Argentina i Espanya (http://www.dipublico.com.ar/?p=9090). Res no indica, però, que els mecanismes que preveu aquest tractat serveixin per resoldre el problema… que “The Economist” analitza amb una bona dosi d’humor (http://www.economist.com/blogs/americasview/2012/04/argentinas-oil-industry).

    Stefan Rating

  2. Sembla molt adient la nota i el comentari. El tema és força enrevessat i no hi entro per manca de dades. Però sí que en el procediment s’ha evidenciat, un cop més, aquesta particular manera de fer que té el peronisme. Cristina, com abans Néstor, representen una experiència que era encara inèdita: el peronisme d’esquerres, una branca del moviment a la qual, malgrat la força que ha tingut històricament, sempre li tocava el rebre. Tant sota dictadures militars, com quan, finalment, manaven els peronistes. Les guerres internes (i sovint literalment) entre verticalistes, montoneros, ortodoxos, etc., han estat d’antologia. Però tots compartien –com la Falange– un estil. Perón ho va definir així un dia: “Los justicialistas somos como los gatos: cuando chillamos, no es que nos peleemos, es que estamos haciendo el amor”. Pep Martí

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s