L’IVA de les pasties, el nou maldecap d’en Cameron

Els darrers dies la premsa britànica es fa ressò d’una nova patinada del seu primer ministre. La setmana passada el govern va decidir apujar l’IVA de les populars pasties, sobre les quals s’haurà de pagar l’impost quan es venguin calentes i no caldrà abonar-lo quan es venguin fredes (en aquest darrer cas, es considera que formen part de la cistella de la compra). El primer ministre va presentar la mesura en termes de justícia –sembla que tot el menjar per emportar meritava l’impost des de fa més de vint anys, quedant les pasties exemptes sense motiu aparent– i va declarar que a ell mateix li agradaven molt les populars empanades. Els MPs, però, han tret força suc de les declaracions poc curoses del premier, respecte a la seva personal afició a les pasties.

Al marge del caràcter anecdòtic de la confusió d’en Cameron i de la més que relativa trascendència fiscal de la mesura, ens trobem davant d’una mostra més de la desconnexió dels nostres dirigents del món real. Segurament no era pas el moment, la mateixa setmana que es va abaixar la tributació de les rendes més altes al Regne Unit, d’apujar la tributació d’un menjar tradicionalment associat a les classes populars. En qualsevol cas, atenent a la creixent precarietat d’aquestes mateixes classes populars, cada cop més afectades per les retallades conservadores, sobta el rebombori causat per una de les mesures segurament més intrascendents dels pressupostos presentats per en George Osborne la setmana passada.

3 pensaments sobre “L’IVA de les pasties, el nou maldecap d’en Cameron

  1. Té molta gràcia el text que heu penjat sobre les pasties. Certament, dóna la sensació que Cameron no acaba d’agafar el volant del govern. Un govern que aporta a la riquesa de la tradició política britànica el fet de ser un Executiu de coalició, el primer en més de mig segle. També la novetat de la presència dels liberals. Curiosament, la situació d’aquests no pot ser més delicada. Han aconseguit l’objectiu d’entrar al govern (segurament eren la força més important a Europa que mai havia governat en prop d’un segle si obviem l’etapa de la II Guerra Mundial). Però ho han fet quan la crisi ha caigut sobre el país. I l’aliança amb els conservadors els deixa contra les cordes, incomplint els seus compromisos. Potser els hagués anat millor amb els laboristes? A vegades, per un tercer partit, pactar amb el segon dóna més marge que fer-ho amb un primer fort. Però tot això són especulades.
    Pep Martí

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s