La Catalunya perduda d’Amadeu Cuito

Normal 0 21 false false false ES-TRAD X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4

/* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:”Normale Tabelle”; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:””; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:”Calibri”,”sans-serif”; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:”Times New Roman”; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;} “Memòries d’un somni”, d’Amadeu Cuito (Quaderns Crema)

Pep Martí

Les memòries d’Amadeu Cuito (Barcelona, 1936), aparegudes ja fa uns mesos, són una bona proposta per tot aquell que vulgui fer llum sobre aquell país possible però al capdavall irrealitzable que va ser la Catalunya republicana i liberal. Fill d’una família de la burgesia il·lustrada i compromesa amb el projecte de la Generalitat autónoma dels anys trenta, la derrota de 1939 va canviar de manera brusca l’itinerrai dels Cuito, obligats a refugiar-se en un exili que seria més llarg, molt més, del que tothom preveia.

Les pàgines de “Memòries d’un somni”  són, de la mà sempre segura de Quaderns Crema, un viatge per una part d’aquella societat catalana que va perdre la guerra i la seva terra. Amb nervi literari, amb una ironia un xic distant però sempre càlida, aquest advocat i economista de formació i, sobretot, un bon escriptor, ens convida a desenterrar un bocí del passat nostre. Una de les desgràcies del país del qual encara no en som prou conscients és el cost que encara paguem com a poble pel que va suposar el franquisme com a destrucció i alhora com a gran “capador” de la conciència cívica.

En el llibre hi ha molts episodis fascinants. A mi, com a lector, m’ha atret especialment la figura del Cuito activista polític, sempre al costat de Josep Pallach, sens dubte una de les persones més suggeridores de l’antifranquisme, en el projecte de bastir una força d’esquerres no dogmàtica, en la línia d’una socialdemocràcia europea i fermament catalanista. Molt sorprenents les vivències de l’autor en les seves relacions amb les organitzacions sindicals internacionals.

Les memòries de Cuito, però, no haurien de servir només per gaudir-ne amb la lectura, o per mirar amb nostàlgia un país perdut, sinó per aprendre de l’experiència de persones com l’autor, que ens donen algunes claus (sentit comú, voluntat il·lustrada, liberalisme en el millor sentit, rebuig de tot sectarisme) per construir horitzons a l’abast.          

3 pensaments sobre “La Catalunya perduda d’Amadeu Cuito

  1. Unless they have recently cenaghd the requirements, it should not be a problem providing that she meets the eligibility required for her working visa. Different employers may require certain certifications, but with her experience, she sounds like she is very qualified. I’ve looked into it as I was considering moving there to teach as well. I wish her the best!As far as I know, New Zealand does not require a certificate unless they recently cenaghd their requirementsReferences : Yoga teacher

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s